Festeig i giravolt
Festeig i giravolt és una creació de Jofre Bardolet estrenada el juny de 2025 a L’Atlàntida de Vic. A mig camí entre l’opereta i el teatre musical, l’obra retrata algunes de les escenes més entranyables i destacables de la vida d’Eduard Toldrà. Té un estil musical eclèctic, amb referències diverses (de Beethoven a la música pop passant, evidentment, per la música catalana) i estretament vinculades a la història. Bardolet barreja, a més, cantants lírics i moderns.
L’obra, que intercala les escenes pròpiament del musical amb interpretacions de cançons de Toldrà i lectures de cartes escrites per ell mateix, narra l’enamorament entre Eduard Toldrà i Maria Sobrepera (amb una intervenció providencial de Juli Garreta); l’època de creació de l’òpera El giravolt de maig, amb el suport constant de Manuel Clausells; i, en definitiva, l’auge cultural que vivia Catalunya fa cent anys, del qual Toldrà n’era un dels protagonistes. Intervenen també altres personalitats destacades de l’època com Conxita Badia o Pau Casals.
Bardolet ha dut a terme un extens treball de documentació, sobretot a partir de cartes publicades i de testimonis com els nets dels mateixos Toldrà i Sobrepera. Així doncs, pràcticament tot el que apareix en l’obra està basat en fets reals o cites literals, tret d’algunes poques llicències dramatúrgiques per arrodonir l’espectacle. No es tracta d’una història amb un plantejament i un desenllaç evidents, sinó que vol ser el retrat d’un personatge clau en la història de la música catalana, com a artista i persona, i el seu context familiar i professional previ a la guerra.
L'equip
_JPG.jpg)
.jpg)
REPARTIMENT
EDUARD TOLDRÀ - Jofre Bardolet
MARIA SOBREPERA - Marina Toronell
MANUEL CLAUSELLS - Pol Blancafort / Iago Garcia
CONXITA BADIA - Rosa M Abella / Clara Renom
PAU CASALS - Josep Font
EL GRUP DELS VUIT - Eudald Planchart, Joan Sáez, Joan Casas, Oriol Quintana, Jordi Homs, Martí Brutau
i com a col·laboració especial:
JULI GARRETA - Arnau Tordera
PIANO
Joan Espuny
VIOLÍ
Jordi Prim
DISSENY DE VESTUARI
Quim Solà
CONFECCIÓ DE VESTUARI I MAQUILLATGE
Núria Ordeix
DISSENY DE LLUMS
Clàudia Serra
Sinopsi
L’acció comença el 10 d’agost de 1920. L’Eduard està tocant en una orquestra de Festa Major a Castelló d’Empúries (Alt Empordà). Apareix en Juli i es posen a parlar de les seves darreres composicions i projectes. En Juli s’adona que l’Eduard s’ha fixat en una noia que és a la plaça i s’acaba oferint per substituir-lo com a violinista perquè l’Eduard pugui presentar-se i ballar amb ella. Dit i fet. L’Eduard i la Maria es coneixen i neix l’amor de seguida. Abans d’acomiadar-se, ella li dona l’adreça de casa perquè es puguin escriure.
Set anys més tard, el matrimoni estiueja a Cantallops, d’on és ella, i reben la visita d’un bon amic, en Manuel. L’Eduard explica que està entusiasmat amb la creació d’El giravolt de maig, una òpera amb llibret de Josep Carner que s’ha d’estrenar al Palau de la Música. En Manuel, melòman i mecenes, porta la producció de l’espectacle. En un escena no-realista, entenem que passa tot un any mentre els dos amics es cartegen sobre tot tipus d’assumptes relacionats amb l’obra fins que, finalment, arriba l’estrena.
El juny de 1931 es presenta en societat El grup dels 8: una associació de compositors catalans que té la intenció de projectar la música catalana al món. L’Eduard forma part del grup, com altres músics rellevants de l’època: Gerhard, Mompou o Lamote de Grignon. En aquest període també coneixem més a fons la vida de la Maria.
Poc abans de l’esclat de la guerra, l’Eduard es presenta al Premi Albéniz de la Generalitat amb l’obra La rosa als llavis, amb text de Salvat-Papasseit. Quan ja es pensa que no hi ha hagut sort, piquen a la porta i apareixen Conxita Badia, Manuel Clausells i Robert Gerhard, cadascú amb una rosa als llavis, per donar-li la notícia que ha guanyat el concurs. Celebren el premi i comenten la tensa situació político-social. També entenem que les intervencions entre escenes que hem anat veient de la Conxita, formen part d’un concert que ella ofereix sobre cançons de Toldrà (una de les poques concessions dramatúrgiques no documentades de la peça).
En un salt endavant en el temps, ens situem de sobte a l’any 1960. L’Eduard es troba a Prada amb Pau Casals, una escena que serveix com a epíleg de l’obra perquè explica què ha passat amb tots els personatges que han anat intervenint: l’Eduard i la Maria ja són avis; en Juli va morir el 1925 i ja és recordat com un gran músic; en Manuel va ser assassinat a l’inici de la guerra; la Conxita es va exiliar però va tornar l’any 1947 i aleshores van estrenar La rosa els llavis perquè Toldrà havia esperat que ella pogués cantar-la... Aquesta trobada, a més, significa un acostament entre aquestes dues figures musicals tan importants del segle XX a Catalunya, que van passar un moment complicat després de la guerra, quan l’Orquestra Pau Casals va desaparèixer i a Toldrà li va ser encarregat el lideratge de la nova Orquestra Municipal de Barcelona.
En l’última escena de l’obra tornem a l’any 1936, amb la guerra ja començada: l’Eduard dirigeix un concert a la Plaça Catalunya de Barcelona amb la Banda de Milícies Antifeixistes. Es tracta d’un concert farcit d’himnes anarquistes i catalanistes; i amb la interpretació de l’obertura Egmont de Beethoven, pel seu contingut revolucionari. Totes les peces que van sonar realment en aquest concert apareixen més o menys explícitament en la rapsòdia per a banda de sis minuts que Bardolet compon per cloure aquesta peça de teatre musical.